Un pastor ahuca i siula
i enrevolta es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies “dona” per riure.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1889
Volum
III
Altres cançons relacionades
Quan sent aquest fabiol
que toca de nit i dia,
a veure’t de prop ‘niria;
però mu mare no ho vol.
¿Quantes pedres hi ha en aquest carrer?
Jo les sé comptar molt bé:
N’hi ha una, n’hi ha dues,
n’hi ha tres, n’hi ha quatre,
n’hi ha cinc, n’hi ha sis,
n’hi ha set, n’hi ha vuit, n’hi ha nou.
Per entrar en es carrer Nou
un senyor i una senyora
que pintaven Sant Joan.
Que se giri sa més gran.
Jo encara no et coneixia
ni et sentia anomenar,
i ja desitjava estar
en sa teva companyia.
Tradicionari de Mallorca
