Un pastor ahuca i siula
i enrevolta es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies “dona” per riure.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1889
Volum
III
Altres cançons relacionades
Déu n’afart a qui en té ganes
d’a llibre de rei estar!
Ell mos dóna paga i pa,
però, qui en pot escapar,
tira a donar-ho a ses cames.
Des que m’han dit que tu et cases,
sempre n’he anat capell alt;
no tenc por que el món me falt,
perque d’altres n’han romases.
Que estàvem d’enamorats,
jo de vós i vós de mi!
Qui ho hagués hagut de dir,
que no ens casàssem plegats!
Tradicionari de Mallorca
