Si s’ennigula i no plou, s’ennigulada és borrera. Ja diràs a sa fornera que es curro de Son Suau per enguany no té casera.
Casament. Noces. Dot
Llubí
Cara de poma ruperta, cara de melicotó: ¿a on és aquella amor que em prometies tan certa?
Sa novia que plorava que volia un llit de camp, son marit la consolava amb una post i un banc.
Ai, Maria, si venies al punt an el meu costat Jo et daria de bon grat tot quant me demanaries.
