Si sabesses, joveneta,
aqueix enuig que tenc jo!
Jo em pens que no estaré bo
que no et pos un anell d’or
en es dit de sa mà dreta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
1803
III
-Un abre borrer mereix
de sa terra arrancar-ló,
perque xupa sa llecor
an aquell que produeix.
-Bernat, aquesta ja em basta:
casi m’has tocat es lleu.
Lo que m’has dit no em sap greu,
perque a la vinya de Déu
hi ha ceps de tota casta..
Estimada cara d’or,
¿d’on véns de dur carabassa?
Jo voldria esser a sa plaça
d’es terme de Manacor.
Una figuera bordissotenca,
¿qui serà que la desembordissotencarà?
Jo la desembordissotencaré.
Ja desembordissotencada està.