Una cosa m’aconhorta,
i és aqueixa: en no veure’t,
m’alegra aqueix oratget
qui ve de fora Mallorca.
S’altre vespre, galant rosa,
¿creuràs que et vaig somiar
com si et ‘gués tenguda ja
a dins es llit per esposa?
-Bona nit i apaga es llum;
colga’t, que s’oli va car.
-Bona nit. Vaig-me a colgar,
per no perdre sa costum.