Es ca gros de Son Garcia
mossega i fa forat.
Patró, jo havia pensat
que l’agafàsseu p’es cap,
i per sa coa En Bernat,
veiam si s’aufegaria.
D’es cap me’n vaig an es coll,
cap avall per sa ventresca,
i si és jove, esperoneja,
i si és veia, no se mou.
Jo me n’anava a Alaró
colcant amb un arriet
i s’ase va fer un pet
i va tomar un aubó.