Si no t’alcanç, poré dir
que passes m’hauràs costades.
¿Saps quan me seran pagades?
Quan ses mans mos hauran dades,
garrida, i m’hauràs dit sí,
i l’endemà dematí
ja estaràn rescabalades.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1796
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sa prima d’es violí
s’és rompuda, i no hi ha "amores";
bona nit tenguem, "señores",
que jo me’n vaig a dormir.
Ramellet de bona olor,
quina una me n’he pensada!
Quan prou t’hauré festejada,
devertida i ben honrada,
altre serà es teu senyor.
Jo, pecadora indigna,
de comparèixer
davant la vostra presència,
humildement
postrada davant el trono
de vostra gràcia,
vos ador, oh Déu meu,
Reina santíssima,
Pare, Fill i Esperit Sant,
tot un sol Déu.
Dau-me la vostra assistència
i el vostro amparo.
Vostra Majestat suprema
crec firmement.
Dos mil vegades la vida
en testimoni
de les veritats eternes
que heu revelat,
per la Sagrada Escriptura
ben confirmades.
En Vós pos ma esperança
tot quant desig.
Tradicionari de Mallorca
