Si la vols que tengui jocs,
l’has de cercar jove i sana:
aqueixa de Sa Cabana
és un mira’m i no em tocs.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Manacor
1969
III
-¿On anau, Mare de Deu? ¿on anau tan apressada?
-Abaix del pont del torrent, que una dona m’hi demana.
-No hi aneu, Mare de Déu, que és una dona mundana.
-Cap a ella me’n vaig jo, que tothom la desempara.
Cada vespre o matí el Rosari me passava,
el Rosari del Roser i els parenostros del Carme.-
La trobà amb els dolors de part i li va fer de comare.
A les onze de la nit, la dona ja badaiava.
Els àngels li feien llum, la Verge la coronava.
Se girà a l’infantó: -No te faltarà ta mare!
Homo de Déu, tu caduques!
Un cop dius pé i s’altra pà.
Cap dona en el mon hi ha
que no diga: -Ve’l-t’allà!
¿Que el veus, a N’Ensuma-ruques?
Vet-la-t’allà qui se’n ve
p’es carrer tota guillada,
i a ca seva sols no té
caldera per fer bugada.