Si jo em ’via de casar
amb homo bo, no el voldria;
un dolent ne cercaria
i que les sabés mesclar,
que fos com es meu germà
que les mescla cada dia.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1771
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mantí, dental i cameta,
forcat, espigó, teler,
reia, oreies, destraleta,
una arada se conté.
Jo no m’era feta mai
a lluny de vós, mu mareta;
donau-me sa gonelleta,
es gipó i sa manteta
que em costa tant de trebai.
Si tot el món me ve quantra,
faré el joc de la sirena:
que com té fortuna, canta,
i com té bonança, pena.
Tradicionari de Mallorca
