Jo segava i tu dormies
com sa llebre dins es jaç,
emperò no feies cas
que un pobre fadrí gastàs
s’escarada amb xeremies.
Tal som que, si jo fos dona
i s’homo que m’atupàs,
per entendre més el cas,
no faria cosa bona.
El qui ralla, més valdria
sa volta d’es pago fes
i damunt ell trobaria
tant de mermular o més.