En es ball de Son Socies
una joveneta hi ha
que s’atreví a menjar
dins es plat de ses olives.
Molt de bé li he volgut;
jo no dic que no n’hi vuia;
Jo n’hi vull tant com quisvuia,
però molt se n’ha perdut.
A les deu me vaig posar
a festejar a sa finestra;
la jove ne sortí destra:
-És hora d’anar a colgar!