Senyor, quin temps era aquell
que un homo, quan se casava,
comprava una capa blava,
calçons i jac de burell!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Binissalem
1743
III
Jo et trob guapa i reguapa,
amorosa en so parlar.
Jo i tu mos hem de casar,
si el Bon Jesús no mos mata.
-Cucuiades, ¿d’on veniu
ara en sa dematinada?
-De menjar xeixa robada,
però no m’han agafada
i per això “restituïu”,
“restituïu”, “restituïu”!
Devers la Mare de Déu,
que hi tenia, de trempat!
I ara que ja n’he ballat,
si no tornes, estimat,
a mi no em sap gens de greu.