Com veig, mirai de ma vida,
que m’he d’apartar de vós,
no bastaran mocadors,
cara de clavell hermós,
per dar-vos la despedida.

Qui es casa per interés,
a viure a pler renuncia.
Val més un punt d’alegria
que una torre de diners.

Un ganxo que sempre enganxa,
sempre enganxa a qualque lloc.
An En Pere Barretot
l’enganxonà per sa panxa.