Es Divendres Sant vendreu
a Ciutat, i jo hi seré:
si veniu, jo miraré
a devers sa Porta arreu.
Per ventura me veureu
a traça de Mercader.

Per tu no planc, Margalida,
de cantar una cançó.
De Cristo nostro Senyor
tu seràs d’ell l’escollida.

¿Vols que et diga, Catanet,
sa vida d’un conrador?
S’hivern, se mor de baldor;
s’estiu, s’escanya de set.