Que som de desgraciada,
Déu meu, en so festejar!
Si ho som tant en so casar,
més valdria no fos nada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Bunyola
Núm de glosa
1660
Volum
III
Altres cançons relacionades
Gracis a Déu, com tenc coll,
no m’he d’emprar de ningú.
Per vila diuen de tu
que n’han de fer un penjoi.
Com veig mon bé que se’n va
que em dóna la despedida,
jo li dic: -Cos de ma vida,
si no em deies atrevida,
t’aniria a acompanyar.
Al•lotetes, cantau fort,
que es cantar és devertiment;
si per aquí passa gent,
no diguen:-Vaja un tai més mort!
Tradicionari de Mallorca
