Quan ve que és de dia clar,
veig un estel que se posa.
Ara vénc, cara de rosa,
i te deman per esposa;
ja et basta tant de penar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sóller
Núm de glosa
1893
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si estaves enamorada,
estimada, d’un senyor,
¿que no sabies dir “no”
quan te vaig demanar entrada?
Com més ciènci’ i lletres prenc,
més acomodat estic,
i jo les trec de ca meva
solament per fer-me ric.
Un llibreter
Me’n vaig i dic a s’amor:
-¿De què teniu sa porronya?
Aquell qui grata i té ronya,
com més grata, més picor!
Tradicionari de Mallorca
