Oli, oli de Deià,
que té sa maia menuda!
Jo la vui qui sia aguda,
o si no, no em vui casar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Binissalem
1861
III
¿Eres tu que et llamentaves
perque un colom se morí?
Oh quin mal cor alimentaves
mentrestant que me miraves
sense pietat tenir!
Oh Bellveure, que ets de lluny!
Si jo et poria acostar,
seria com qui posar
un poc d’oli en es llum.
-Regala’t de mon regalo,
jo també em regalaré.
-¿Com és possible, mon bé,
que em puga regalar bé,
i vós sou lo meu regalo?