No pens jo donar vantatge;
a lo cabal vui anar,
i en parlar-me de casar,
no el vui en no esser missatge.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1846
III
Margalida, es robiol
que tu em vares enviar,
es temps que el me vaig menjar
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareix un cossiol
de roses damunt l’altar.
I de dins, hi va tenir
un gustet de margalida!
Es temps de sa meva vida
mai he menjat res tan fi.
Casi m’atrevesc a dir
que, un que està per morir,
si n’hi daven un boçí,
li farien cobrar vida.
A segar me’n vaig avall
i no se quan tornaré.
D’es doblers que avançaré,
comare, vos faré un ball.
Pintura, més que pintura!
Tot lo món il•luminau.
No sé com no vos posau
dalt un altar per figura!