No pens jo donar vantatge;
a lo cabal vui anar,
i en parlar-me de casar,
no el vui en no esser missatge.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1846
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.
Aquest rebosillo amb flors
que ses fadrines se compren,
an es fadrins los corrompen
totes ses venes d’es cos.
Dos punxentos,
dos lluentos,
quatre tripotrapos
i un arruixador de mosques.
Un bou.
Tradicionari de Mallorca
