Damunt sa pedra d’es vas,
si t’hi asseus algun dia,
diràs una avemaria,
que jo dues te’n diria,
basta i prou te festejàs.

Com es meu padrí em servava,
que deia es Crec-en-un-Déu,
tenia dins lo cor meu
s’amor que ja em castigava.

Ximbombeta, que ets de bona!
Jo sempre t’alabaré;
tu m’has de dur, si convé,
sa pasterada i s adona.