No em véngues amb parendengues; enguany no és any de casar. Jo en sé una que va dar, perque la fessen ballar, ses sabates d’es diumenges.
Casament. Noces. Dot
Santa Margalida
El pobre soldat està, com li passen la revista, uis baixos i cara trista, amb so fusell en sa mà.
Jo casi casi no gos dir mal de s’enamorada: si té una espatla espanyada, així hi tengués tot es cos!
Oh morenet agradós! M’encativa el teu mirar. No m’han poguda aturar tots es meus superiors.
