No em pensava jo que tu,
com te veia per ses places,
amb un viudo te casasses
quan no l’ha volgut ningú.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Deià
1839
III
-Cara de dos mil confits,
vine a dar-me una besada!
-A poc a poc, camarada!
Fins aquí serem amics!
¿D’on veniu, que veniu roja?
¿Que heu anada per sa pols?
Ets enamorats són molts,
¿i vós voleu esser monja?
Passava per un carrer
i una jove cantava,
i a mi parer me donava
que era un rossinyol que estava
retirat dins un batzer.