Na Jeròni’ de Son Tripes
dotze anys la vaig festejar
i amb tant de temps de xerrar
sols un pic vàrem parlar
de s’assumpto d’es casar,
i gens, gens mos va agradar,
perque havíem de comprar
un bres nou per engronsar,
i ninguns vàrem anar
darrere tales xeripes.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Campanet
Núm de glosa
1548
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es un art de gelosia,
fadrines, es festejar;
perque un pic ho vaig provar.
Lo primer que em demanà
com sa porta vaig passar,
si era ver o rallar
que la volia deixar.
Jo li vaig dir que sí clar,
i a lo punt me demanà
si li volia ficar
un ganivet, que em costà
set ous i mig de comprar,
i sa sang em revenia,
i sa popa la daria
a un llop per roegar,
i sa pell a un milà;
i així es poria alabar
que la jove bé em volia.
Si sa novia t’és fuita,
d’això no n’has de fer cas.
¿Saps qui tendrà s’embaràs?
Serà es qui la se n’ha duita!
Si mos dàveu aigordent
dos o tres pics cada dia,
en so segar jo hi tendria
un poc més de mirament.
Tradicionari de Mallorca
