Mu mare sempre em demana si vui esser capellà. Jo li dic: -Sí fa, sí fa! però amb una capellana.
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
Fadrins, en veure sa vostra, preniu-la i escapau, que tanmateix hi anau, a servir el Rei, per força.
Es dia que plou i trona, s’aigo fa un saragai. Jo no em cansaria mai de rallar amb s’amor bona.
Baten es blat roveió i no desfan ses falcades: per això van tan taiades ses egos d’es Puig Moltó.
