Mu mare, que tant m’estima,

Mu mare, que tant m’estima,
no m’ha volguda casar;
ella deu considerar
que estaré millor fadrina.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Artà

Núm de glosa

1541

Volum

III

Altres cançons relacionades

Fins aquí hem arribat,
davant es vostro portal.
Ramell de flors natural,
que hi tenc de morir penjat.

Vós sou la reina d’Hongria
i estrelleta de la mar;
vós sou la que em poreu dar,
en aquest món, alegria.

Oh puríssim ramell meu!
Treu es cap a sa finestra.
Voldria tenir es cor teu
tan arrambat an es meu
com es cabells a sa testa!