Mu mare, ¿que no ho sabeu
que m’he de casar amb un pobre?
Ho dic perque me faceu
sabates i molta roba.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1818
Volum
III
Altres cançons relacionades
M’han tirat per injuria
que menjava es pa comprat:
i es cavallers de Ciutat
ho duen per fantasia.
Quan jo seré molinera
d’es molí de La Real,
me faré un davantal
de fuies de llimonera.
Darrere una penya vaig possar llevat;
va sortir Mossènyer tot empastissat.
-Mossènyer, Mossènyer, ¿qui més correrà,
vós per la muntanya i jo pel lloc pla?
Vós, per la muntanya, mates trobareu,
i jo, pel lloc pla, no m’agafareu!
Jo tenc una espasa que taia cantons
i un saio-maio amb molts de botons.
A cada botó, un flor de setí.
Tot serà vostro, si em voleu a mi.
Tradicionari de Mallorca
