Mu mare, ¿que no ho sabeu
que m’he de casar amb un pobre?
Ho dic perque me faceu
sabates i molta roba.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1818
III
Fins a migdia el sol puja;
llavò torna davallar.
Més de dues hores ha
que jo no gos badaiar,
perquè l’ànima no em fuja!
En veure’t, tota tremol;
no sé què em pot pervenir.
Habitau dins Son Marí,
i jo, abans d’arribar-hí,
dins Sa Canova espigol.
Amor, de vuit en vuit dies
tocau comparació,
demà vespre en farà quinze
que no us he vist, bona amor.