Mu mare, casar, casar,
que es partits no vénen sempre;
quan s’escudella és calenta,
llavò és s’hora d’escaldar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
1809
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si vós me tiràsseu macs,
jo vos tiraria pedres;
si em tiràsseu escudelles,
jo vos tiraria plats.
D’es cap me’n vaig an es coll
cap avall per s’espinada
i, en venir que l’he acabada,
la desferm i li amoll.
-Part de la nit vénc de dia,
que la serena mala ès.
¿Què voleu vosses mercès?
¿Què vol vossa senyoria?
-¿Vós que sou En Planiol?
-Ja m’ho diuen, de vegades.
Som vengut, feines deixades,
a veure de mi què vol.
-I això que és sa vostra dona?
-Això és es meu diamant
ambe qui amb colg cada vespre.
Dona ben trempada i llesta!
No en veuran de més honesta
a la Seu, dia de festa,
per bé que estiguen mirant.
Tradicionari de Mallorca
