Com som a cap de cantó
de la Casa de la Vila,
mir i no veig Na Tonina,
mon cor rebenta d’amor.
Tu tens una veu, Maria,
tan dolça com un confit.
Jo passaria una nit
baix d’es teus peus, arrendit,
i sempre t’escoltaria.
No hi ha rém com es calop
ni pera com de la nau,
ni prunes com ses d’En Frau,
ni figues com bordissots.