Recent tronetes, quin un!
Mu mare sempre m’ho deia.
Jo qui la mirava i reia
i no n’era massa lluny.

Busqueret, si vas a Alger, tintana amorosa,
tu faràs llarga volada, tintana amorosa amada.
i diràs a mos parents que mos pares m’han casada.,
Que m’han casada amb un jai, amb un jai barba gelada.
I m’han casada amb un jasi que tenia nou-cents anys,
i m’han casada amb un jpve que ne tenia mil i tants.
Fa set anys que som amb ell i no l’he vist mai de cara
només un dia dins s’hort qui perdó li demanava.
I aquest dia em prometé unes faldetes de llana,
un mantell de gira-sol i un davantal d’endiana.
Li vaig afinar un ull tort i l’altre qui s’entelava.
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que, a casa de vostres pares, menjàveu el pa dolent,
i el menjau aquí de xeixa pastat en ribell d’argent.
-Més val estar a ca mos pares i menjar el pa dolent
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que, a casa de vostres pares, vós anàveu per dins fems,
i aquí anau de quadra en quadra i trepitjau or i argent.
Més val estar a ca mos pares, caminar per damunt fems
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!
-No parleu, Ciciliana, no parleu tan llargament,
que a casa de vostres pares, ’nàveu a missa corrents
i aquí hi anau en calessa amb tot s’acompanyament.
-Més val estar a ca els meus pares i anar a missa corrents,
que haver de sofrir veiures. Déu ajud an el jovent!

En temps de batre i segar,
lo que cuien damunt s’era
no basta per s’estufera
que elles se volen posar.