Molts me diuen que ell és vei;
jo dic: -No l’he de cuinar!
I en haver-me de casar,
no en vui d’altre sinó ell.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1794
Volum
III
Altres cançons relacionades
A la finestra te vi
qui p’es cap duies un gorro;
me pensava que eres ti,
va esser es porc qui treia es morro.
Un llaurador qui llaurava
a sa vorera d’un hort
va coir un ràvec tort
per dur a s’enamorada.
I s’hortolà qui cridava:
-Malbé faces, llaurador;
es ràvec de sa llavor
l’has duit a s’enamorada.
Al•lotes, afanyem-mós
a omplir ses llengonisses,
que no vos diguen “poc-frisses”,
parentes d’es Puig de Ros.
Tradicionari de Mallorca
