Molts me diuen que ell és vei;
jo dic: -No l’he de cuinar!
I en haver-me de casar,
no en vui d’altre sinó ell.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1794
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com me vaig enamorar
de sa teva galania,
era jove, i no sabia
què cosa era festejar.
Llucmajor vares deixar
un poble tan gran i ric,
i ara t’ets establit
a un llogaret petit
qui sols no hi ha campanar
i sa gent de per allà
només tenen un vestit.
Si es saig hi va qualque pic,
penyora no pot lograr,
perque a sa casa no hi ha
caixa, pastera ni llit,
només un paper escrit
de deutes que hi ha a pagar.
Engarrota allà on cau;
es viatge va alambor.
Mestre Macià Patró,
¿que trobau es vi millor
que no la comunió
dia que vos confessau?
Tradicionari de Mallorca
