Los vostros superiors
no sé com tan errats van;
se pensen que em privaran,
garrida, de rallar amb vós,
i jo, per càstig dar-lós,
ja seré casat amb vós
com manco se pensaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sineu
Núm de glosa
1471
Volum
III
Altres cançons relacionades
Oh, Verge de Lluc Senyora!
Vós sou qui m’heu d’assistir.
S’estimat me vol fugir.
Déu li do cames per córrer!
Desditxat, debades corres.
Tanmateix t’agafaré!
¿Saps de què t’advertiré?
Que dos qui se volen bé,
quan s’enquantren p’es carrer,
davant sa gent, se fan morros.
No temeu, amor divina.
Campau així com poreu,
i així almanco no rebreu,
de la vostra gent, renyina.
Tradicionari de Mallorca
