Los vostros superiors
no sé com tan errats van;
se pensen que em privaran,
garrida, de rallar amb vós,
i jo, per càstig dar-lós,
ja seré casat amb vós
com manco se pensaran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sineu
Núm de glosa
1471
Volum
III
Altres cançons relacionades
Que estic d’ensabaterat!
I tu sempre el m’anomenes!
Malbé es facen ses empenes,
ses formes i ses alenes
i es fil encerolat!
El gloriós Sant Bartomeu
anava a la santa via;
va encontrar Jesús, Maria:
-¿Què fas aquí, Bartomeu?
-¿Què voleu que faça aqui?
-Vine, te donaré un do
que encara no l’he donat
a ningún apòstol meu:
Casa on t’anomenaran,
llamps i trons no hi pegaran
ni homos hi perdrà la sang
ni dona el seu infantó.
Quan te pensaves, berganta,
que em ’via de casar amb tu,
me daves pipeta blanca
i tabac d’aquell comú.
Tradicionari de Mallorca
