Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1745
Volum
III
Altres cançons relacionades
Tan possible és es mudar
s’amor que en tu tenc posada
com vespre d’ennigulada
ets estels del cel comptar.
Si som morena, estimat,
me ve de naturalesa;
però de mal d’arriesa
ningun metge n’ha curat.
Diuen que dijous qui vé
és es dijous d’es compares
i s’altre es de ses comares
i s’altre es dijous jarder.
Tradicionari de Mallorca
