Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1745
Volum
III
Altres cançons relacionades
Xuetes no van a guerra
perque sa xuia fa fum.
Cristo va dir “Ego sum”
i tots caigueren en terra.
A Aubarca, estic desterrat i no sent tocar campanes. Un mes i dues setmanes fa que no he festetjat.
Qui vol bé, per ell el té;
i qui vol mal, no el s’allunya.
una pera i una pruna
madura amb s’aigo que té.
Tradicionari de Mallorca
