Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1745
III
Bartomeu, quanta vegada
vos he cridat mort o viu,
Bartomeu, i mai veniu!
¿Que heu fet altra enamorada?
La gent de la Ribera
tal és com era.
Tenen molta bravegera
i poca alegria
amb poc pa i molt de vi.
S’aixequen en bon matí,
llavò dormen tot lo dia.
Dormiu, mirai meu, dormiu;
dormiu si teniu soneta;
dormiu, prenda estimadeta,
que el meu cor teniu catiu.