Jo pas una pena gran
i no t’ho gosava dir.
¿Saps quan pots fiar de mi?
Quan tots dos podrem tenir
es cap damunt es coixí,
que ets alens se sentiran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
1739
Volum
III
Altres cançons relacionades
Qualsevol escorxador,
quan s’ha rentades ses mans,
ja pot menjar amb capellans
i amb qualsevol senyor.
Garrideta, i tu no,
sa teva xuia fa olor:
revé cada sis, set anys.
Jo voldria, bona amor,
per tu departir-me en trossos,
i així com tirau terrossos,
tiràsseu fletxes d’amor.
A Porreres diuen “jaco”
i a Felanitx, “jaquet”;
a Campos diuen “bombet”;
¿a qual trobau que és més maco?
Tradicionari de Mallorca
