Jo pas una pena gran
i no t’ho gosava dir.
¿Saps quan pots fiar de mi?
Quan tots dos podrem tenir
es cap damunt es coixí,
que ets alens se sentiran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
1739
Volum
III
Altres cançons relacionades
Germanet meu més petit,
si veies sa meva dona!
De s’or i plata que sona
quedaries atordit.
El Senyor en taula sospira i dona sospirs molt grans.
Responen Pere i Juan:
-Oh, mon Mestre, ¿què teniu que donau sospirs tan grans?
-No te retgires, Oh Pere, no te retgires, Juan.
Dins l’hort de les Oliveres, judios me llegaran [sic]
i m’entregarà l’Apòstol amb la besada de pau.
Maria, la pecadora, ’nirà darrere, plorant.
No tenc respost de tu, Pere, ni tampoc de tu, Juan.
En anar a Ciutat duré
vint-i-cinc pams de llendera
per fermar aquesta somera,
veiam si l’aregaré!
Tradicionari de Mallorca
