Jo no m’atur de pregar
a una Verge invocada
que és de Gràci’ anomenada,
que em don la ditxa sagrada
de porer-te dar sa mà
apostrats a un altar,
cara de rosa encarnada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1437
Volum
III
Altres cançons relacionades
“D’es trebai surt es profit”,
he sentit a dir, a vegades;
però jo, pegant uiades,
garrida, m’he devertit.
Es Codolar i es Burrí
i llavò es Cap Ventós.
Sabeu que ho és de gustós
encalçar un vell marí!
Dins es maig sa beia tresca
cercant flor de romaní.
Al•lota, tu vols punyir
i no saps ’guantar es cabestre.
Tradicionari de Mallorca
