Jo no hi som per s’interés
casar-me amb tu, Catalina;
hi som per una amor fina
que et tenc posada, i no més.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Campanet
1435
III
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.
No creia que unes amors
tan fortes tenguessen fi,
que passases per aquí
i sols no poguesses dir:
“Al•lota meva, adiós!”
Ja ho val, ja ho val, massa ho val,
ja té, no té, massa té ;
s’estimat m’han dit que té
cortanes dins un celler :
dos dies bons i un de mal.