Ric rac roc,
barres de foc,
corones d’espines.
¿Què ve que d’aquí a cent anys
no ho endevines?
Un molí de foc.

En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!

Sant Cristòfol va de camí amb ses mans qui brollen sang.
Enquantra Jesús qui estava
dins l’Hort de l’Etzemaní, a la vorera jugant.
Minyonet, ¿què fa saquí, tant de fuia com de ram?-
Mentres que Jesús dinava, donava un sospir molt gran.
qui aquesta oració dirà tots els divendres de l’any,
una ànima traurà del purgatori, la que té el pecat més gran.
(Aquí han de dir un parenostro a Sant Cristòfol)
Qui la sap i no la mostra, qui la sent i no la diu,
el dia del judici final, ja sabrà lo que se perd.