En sentir coure que ve,
si dorm, ja estic desxondida:
ses claus de sa meva vida
les me guarda un carreter.

D’aqueixs dos bous tan valents
ja se’n sentirà parlar:
ells dos varen rabassar,
llaurant sa vinya d’es pla,
terra tai de fonaments.

A Ciutat hi ha mossons
qui duen guants tot lo dia,
en esser devers migdia
es gat jeu dins es fogons.
I a Sineu n’hi ha molts
qui ja los fan companyia.