Sa meva al•lota passada
jo no li vui gens de mal:
mal caiga per un penyal
de dos-cents metros d’alçada.
Voltros sou uns embarassos
que no enteneu lo que dic:
es penyal, que fos un llit
carregat de matalassos.

Trinxet, trinxet, treu xuia,
dóna-n’hi amb una guya.
Encalça sa mareta,
pebre de cirereta.

Pastor, no em digueu hermosa,
que a mi em falta lo millor;
digau-me poc venturosa
des que en vós posí l’amor.