Ja no en teniu sinó anit
i demà vespre una estona,
de jeure dins aquell llit
de sa cambreta redona.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1707
III
Jo et vui bé, ramellet meu,
i no el te sé demostrar:
amb tu jo m’he de casar
si tu ho vols i ve de Déu.
Un viudo de cop s’estufa
perque té casa parada.
Quan la jove té ginyada,
llavò pot fer sa bugada
damunt un cul de cadufa!
De sa carrera en faç fems
i damunt hi sembr pebrers,
i en trauré més doblers
que s’heretat que tu tens.