Al•lota, fé’m un favor:
deixa’m escaufar ses mans;
allà on l’has fet a tants,
a jo no em digues que no.

La jove, vós qui duis dol,
que vos trob d’agraciada!
No hi ha cap persona nada
ni en aquest món batiada,
que no li doneu consol.

Que estic d’ensabaterat!
I tu sempre el m’anomenes!
Malbé es facen ses empenes,
ses formes i ses alenes
i es fil encerolat!