Cantau si voleu cantar,
que ara es cantar és per demés:
si bunyolera tengués,
no m’haurien de pregar.
Ordiet, com vares néixer,
mal t’haguessis aufegat!
Tu tenies lloc per créixer
i baix baix t’ets aturat.
Ja li direu que l’enyor
i pens desiara en ella,
que m’envii una escudella
d’aigo del riu de l’amor.