En temps de faves i pèsols
mu mare se va casar
i per dot li varen dar
ses balances i es pesos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sineu
Núm de glosa
1330
Volum
III
Altres cançons relacionades
Mu mare, casar, casar,
que es natural ho demana;
si voleu que visca sana,
més prest avui que demà.
Germana meva, jo et planc
que et casis amb teixidor
que et farà menjar es segó,
no dic es que faràs, no:
es qui cau davall es banc.
O són set o són vuit anys,
amor, que us he festejada,
i tan llímpia us som deixada
com una espasa daurada
que du un cavaller en les mans.
Tradicionari de Mallorca
