Vaig i vénc i me passeig
per davant ca s’estimada;
si hi vaig molt prest, no festeig;
si hi vaig tard, la trob colgada.
A quinze anys, quan és poncella,
ja comença a dur gratat,
i, si no té enamorat,
no se sol perdre per ella.
Si sabesses, joveneta,
aqueix enuig que tenc jo!
Jo em pens que no estaré bo
que no et pos un anell d’or
en es dit de sa mà dreta.