Es notari amb sa medalla
encalçava un concejal.
¿Que no ho sabia s’animal
que un jutge municipal
no pot donar carta-falla?

A quinze anys, quan és poncella,
ja comença a dur gratat,
i, si no té enamorat,
no se sol perdre per ella.

Allà, a la muntanya,
alegre vivia;
d’allà, cada dia,
vos veia, galana.
Vos veia, galana,
amb gran resplendor.
Amoreta meva,
i que vos enyor!
I que vos enyor,
i vós mai veniu,
i, si vos torbau,
no em trobareu viu,
no em trobareu viu,
perquè seré mort.
Per una donzella
tanta mala sort!
Tanta mala sort,
morir per amor!
Amoreta meva,
i que vos enyor!