D’un estiu surt un hivern,

D’un estiu surt un hivern,
s’ennigula, plou i trona.
Quin cor fort que té una dona
qui deixa sa mare bona
per servir un homo extern!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Manacor

Núm de glosa

1288

Volum

III

Altres cançons relacionades

Es fusters fan ses arades
d’es llenyam de més endins.
Entre muntanyes i pins
jo tenc ses amors posades.

Madò Barrufava véia
tenia un canet nanell:
li escurava, li rentava,
li cernia amb so garbell.

Em pesa perque no em pesa;
si em pesàs, no em pesaria;
i ara, perque no em pesa,
tenc pesar de cada dia.
La bossa de diners.