D’un estiu surt un hivern,

D’un estiu surt un hivern,
s’ennigula, plou i trona.
Quin cor fort que té una dona
qui deixa sa mare bona
per servir un homo extern!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Manacor

Núm de glosa

1288

Volum

III

Altres cançons relacionades

Me’n vaig vorera vorera,
cercant llavor d’escaiola.
Ses dones de Son Servera
totes duen camissola
i ets homos faldar defora
de davant i de darrere.

Cosa coseta,
té un pam d’alt,
dos a baix
i un a cada costat.
Una creu.

No sabia què era amor,
perque mai n’era passada.
Juan, tu m’has arribada
a punt de perdició.