D’un estiu surt un hivern,

D’un estiu surt un hivern,
s’ennigula, plou i trona.
Quin cor fort que té una dona
qui deixa sa mare bona
per servir un homo extern!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Manacor

Núm de glosa

1288

Volum

III

Altres cançons relacionades

Mares que teniu infants,
ja vos poreu compatir:
es cego d’Artà és aquí;
no hi veu hi ha devuit anys.

En esser posta sa lluna,
cara de sol vertader,
gràcies a Déu pots fer
si com jo ne trobes una.

Amic meu i camarada,
sa coa és qui fa s’aucell;
una dona amb un mantell
és molt poc agraciada.