D’un estiu surt un hivern,

D’un estiu surt un hivern,
s’ennigula, plou i trona.
Quin cor fort que té una dona
qui deixa sa mare bona
per servir un homo extern!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Manacor

Núm de glosa

1288

Volum

III

Altres cançons relacionades

Los pastors que pasturaven
pasturaven los anyells
i feia una nit tan clara
que se veien ells amb ells.

N’Aina Mates no durà
mai més sa clenxa xapada:
es dobler de sa pomada,
es moixet l’hi va menjar.

¿Això és Na Carriona
que balla tan generós?
Si jo el Rei d’Espanya fos,
li daria sa corona.