Com ella se posa tota,
tota davant es mirai,
“Que som de guapa, carai!
I no festeig, bon rebota!”

Tres dies m’han parescut
una setmana cossera;
mos pensaments en tu eren,
Joan, i no has vengut.

Dijous era la diada
que jo havia de venir,
i no vaig porer dormir
perque us havia enganada.
Vós ja sabeu, estimada,
que una persona llogada,
l’amo és qui li fa complir
sa paraula que ha donada.