Déu del cel té sa planeta
de qualsevol cristià.
Margalida, ramell clar,
jo voldria fos demà
veure’t davant un altar
que En Jordi et ’gués de posar
s’anell d’or a sa mà dreta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Puigpunyent
Núm de glosa
1262
Volum
III
Altres cançons relacionades
Dins es terme d’Estellencs
no s’hi crien canyes vanes.
Margalida, si m’enganes,
no la’m fas que no la’m pens.
’Guesses sembrat ametlers
i ara coiries metles,
així com molts de pics vetles
tasses an es taverners.
Adiós si vos n'anau;
si vos n'anau, adiós;
pensau en qui pensa en vós;
pensau en qui desitjau.
Tradicionari de Mallorca
