Com seràs damunt l’altar
que te posaran s’anell,
ja pensaràs en aquell
qui deu anys te festejà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Campanet
1247
III
¿Que no heu reparat com van
ses que volen esser guapes?
D’es monyo se fan barraques,
i, si plou, no es banyaran.
Matances vaig anar-hí
a una casa renegada:
no menjàrem sobrassada
ni beguérem gens de vi.
L’any dotze, sa fam voltava
Mallorca de cap a cap.
Qui volia comprar blat,
de sis aumuds arrasats,
a dos duros d’or el pagava.
De l’any dotze contaran
els minyonets innocents,
si se veuen a esser veis,
que se morien de fam.
Hi havia cases pobres
amb dos o tres combregats,
altres d’extremunciats
que vivien de garroves.
Es blat a coronta va:
dotze lliures sa cortera…
Fadrí que tengui casera,
enguany li espassarà.
L’any dotze era tot u.
Quan no en volia ningú,
s’aigo arribava a Sencelles.