Jo menjaria un giró,
maldament fos ple de beies.
No hi ha cap cosa millor:
qui fa morros, fer-li ceies.

Al punt que volta cantó,
si puja cap jovenet,
ja li diuen:-Aturè’t;
¿i com dus tanta frissor?-
Encara no està aturat,
ella li dóna cadira:
-Seu, me faràs companyia;
reposa, si estàs cansat.
-Me n’hauré d’anar aviat,
que tenc d’anar a foravila.
-¿A foravila has d’anar?
No hi deus tenir res que fer!
-Mon pare hi és i m’ha mester
per amor d’es bestiar.
-Fé’l guardar an es teu germà,
que el guarda en dia fener!
-Jo es dematí hi aniré,
i ell es capvespre hi ’nirà.
Si un altre dia ets aquí
i lleu, porem conversar.
-Ja vendràs es descapvespre,
’nirem a Sant Salvador.-
Si el jove diu que no,
ella ja no li contesta.
Quina pena no és aquesta!
Que ho consider qui té amor!

Qualsevol dona casada
que s’entretén amb fadrí,
¿saps què li pot pervenir?
De s’homo qualque atupada.