Vostres mans primes i llargues
tenen ses claus d’es meu cos,
i enlloc de dar-me repòs,
me donau penes amargues.
Garrida, l’hora i el punt
que vos vaig haver mirada,
ja vaig dir: Agraciada,
tot quant duis vos riu damunt.
Un any, es dijous jarder,
me’n vaig anar a Capdepera,
i feien sa greixonera
de fuies de garrover.