Calàbria embuia querns
afamats de llengonissa
que per un tros de pellissa
escorxaren Sant Llorenç.

Oh camí llarg de Ciutat,
a on vaig qualque vegada!
¿Em vols dir com t’has campada
aquest temps que no hi he estat?
Amb altri hauràs festejat
i et seràs enamorada,
i jo, roseta encarnada,
no me n’he mirada cap.

Una dona tota sola
no té ambe qui conversar.
Veiam com s’acabarà
es Molí d’En Vola-vola.