Dau tanta blancor, estimada,
com la lluna de gener
la flor de l’ametler
la neu de la muntanya.
Es dia de Sant Feliu,
com sa Ferrera ballava,
sa Generala plorava
llàgrimes de viu en viu.
A Son Perot Alomar
hi habita una senyora
qui an es potecari dóna,
rallant amb ell qualque estona,
més aliment que es menjar.