Cap acalat, mans darrere,
qui ho tendrà se’n temerà.
En Vei volia girar
sa cara a Na Molinera,
i ara que la tendrà seva
ja en farà lo que voldrà.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1204
III
Com veig es sol qui se pon
i que ja ha finit es dia!
Ausent de vós, vida mia,
he campat, i Déu sap com.
Dues senyoretes
que vénen de França:
una que balla,
s’altra que dansa.
Unes balances
Na Pereta, com camina,
fa es caminar generós;
ell du uns estufadors,
davall, de moltes colors,
tenyit d’escorxa d’auzina.