Cap acalat, mans darrere,
qui ho tendrà se’n temerà.
En Vei volia girar
sa cara a Na Molinera,
i ara que la tendrà seva
ja en farà lo que voldrà.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1204
Volum
III
Altres cançons relacionades
A Campos, com hi ha eixut,
se comanen a Sant Blai.
I noltros, en aquest tai,
encara no hem vengut.
Sant Vicenç Ferrer
treia aigo amb un paner
i no en vessava cap gota.
Set monges dins una bóta
que pareixien vellanes.
“Vellanes” vol dir castanyes
de sa roca d’es cocó.
Hi havia un sol eriçó
que cantava s’evangeli:
“Patris nostris, patris fèlis”.
Hi havia un plat de confits;
sa senyora, molt fellona,
hi va posar los cinc dits.
Se’n va anar a Barcelona,
va comprar un gran salari.
“Salari” vol dir armari,
que no hi toca sol ni vent.
Només toca un eriçó.
Eriçó, deixa’m passar,
que jo vénc de bon llinatge,
que som parent d’es formatge,
cosí d’es botifarró.
Si l’hi vols dir, digue-le-hi;
jo no gos, perque és fadrina:
a sa fauç Na Catalina
no li fa fugir es rovei.
Tradicionari de Mallorca
