Cada pic que et veig, Maria, lo meu cor sempre roman: si fosses un poc més gran, per casar et demanaria.
Casament. Noces. Dot
Artà
Adiós garroves d’auzina, macetes de carretó! Ja no seràs pus patró de la meva bergantina.
Un brotet de llevamà el posarem en remui: si tu em vols, també te vui; ja en parlarem més demà.
A ca nostra no hi vendreu perque hi han feta murada de catorze pams d’alçada i vós no la botareu.
