Cada pic que et veig, Maria,
lo meu cor sempre roman:
si fosses un poc més gran,
per casar et demanaria.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Núm de glosa
1197
Volum
III
Altres cançons relacionades
Quan jo vaig venir en el món,
mu mare feia bugada
de llenya verda i banyada;
per això morena som.
Sa meva amor vertadera
no hi ha pintor que la pint.
Jo voldria esser s’aiguera
d’es segadors de Son Quint.
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
Tradicionari de Mallorca
