Ara se troba el cor meu
oprimit com una veta.
Bona nit, Francina-Aineta!
Jo som aquella animeta
perduda per lo cos teu.

Com jo pens i torn pensar
i de pensar-hi torn loca:
¿quin parentesc és que em toca
amb sa sogra de s’al•lota
que festeja es meu germà?
La mare pròpia

-Un temps érem tan amics,
i ara te’n vas amb un altre!
-Quan es vent era a sa flauta,
`guesses remenats es dits!