Bona vida té un fadrí,
si s’amor no el castigava;
millor és casat, si estava
en el món sense cap trava,
ni dona que mantenir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sineu
Núm de glosa
1559
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un pareier que llaurava
a sa vorera d’un hort,
va coir un rave tort
per donar a s’enamorada.
S’hortolana que cridava:
-Malviatge es llaurador!
Es ràvec de sa llavor,
l’ha duit a s’enamorada!-
I ella, com a dona honrada,
se volgué rescabalar.
¿Sabeu què li va enviar?
Una ruda de civada!
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Jo me’n vaig, si tu te’n vas;
també me vui devertir,
-Llucia, espera’m aquí.
I, si m’ho fas tornar dir,
de carnal farem es fas.
Tradicionari de Mallorca
