S’ase d’En Pujol ja plora.
Ja ho diu en Llorenç Pagés:
s’anar a Felanitx no és res,
però Ciutat és enfora.

Un dia, pescant un cranc
dalt ses roques de Cabrera,
vaig veure sa Dragonera
baraiar-se amb so Cap Blanc,
i es cap de Cala Figuera,
de rabi’, plorava sang.

Ara sí que em som tirat
dins un foc abrasador,
perquè et tenc més passió
que ta mare voluntat.