L’amo meu, feis-vos enfora,
que em causau retgirament,
però, si duis aigordent,
sereu vengut de bona hora.
En tenir salut i pa,
dobles de vint a voler
i el cel en morir-mè,
no hi ha més que desitjar.
En sentir es nom de Miquel,
es meu cor ja no té saba.
¿Podré taiar d’aquest abre
branques, sa soca i sa rel?