A vint anys me vaig casar

A vint anys me vaig casar
amb una foravilera
que me sortí llambrinera,
tan bona que em féu medrar.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Felanitx

Núm de glosa

1186

Volum

III

Altres cançons relacionades

No em vénguis a contar espants,
que et tiraré quatre coces.
Jo no em pensava que fosses
amiga d’ets hortolans.

“Adiós, beca vermeia;
beca vermella, adiós”.
Se despedien los dos;
un plorava i s'altre reia.

A la vila em demanaren:
-¿L’amo, que no té es falcó?-
Vaig respondre i vaig dir: -No,
a Son Vaquer l’hi mataren.