Abans de sortir per vila,
mon pare ja et va avisar:
-No me parles de casar
en no esser que fos pobila.-
Com la vaig tenir pobila,
a ca nostra vaig anar:
-M’heu de donar terra i vinya
i unes cases on estar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Campos
1510
III
Vos convidam, es salers,
an es ball, perque hi venguen.
Fadrinetes, no falteu,
que mai n’hi haurà de més!
Totes com a clavellers,
d’hermoses, pareixereu.
Un homo vei qui se casa
amb una al•lota garrida,
sempre la té divertida
p’es veinats de fora casa.
Na Rita Crestai, un dia,
s’enamorà d’un soldat,
i com el va haver tastat,
llavonses s’en penedia.